Archive

Valencia Negra /  (Page 13)

Diuen que la literatura és una cosa sense propòsit, una mera qüestió estètica. Diuen que només ens serveix per a passar una estona, per a oblidar-nos del nostre món. I, no obstant això, els nostres convidats la usen com a palanca per a desencaixar algunes portes que es resisteixen a obrir-se. Tal vegada no es tracta de canviar el món, sinó de canviar-nos a nosaltres mateixos.

A vegades, en les històries més fosques, després dels diners, la corrupció, la tracta, l’assassinat, després de les qüestions més atroces, aguaita l’amor a frec de roba, que dol més que la més profunda de les ferides de bala. Perquè, no ho neguem, és l’emoció que mou al món.

Sevilla és una ciutat que no sol apuntar-se massa a les pàgines de la novel·la negra. Potser és per la seua llum i la seua alegria, però després d’aqueix decorat aparentment perfecte creixen les passions humanes i existeixen barris on lo impossible a vegades es fa present. Tal vegada per això Sevilla té un color especial… per què no el negre?.

Polis i lladres és un dels clixés més clàssics del gènere. Però no obstant això, hi ha molt més. Ni la policia és una força inflexible sense plecs ni els delinqüents són simplement persones perilloses al marge de la llei. Els nostres convidats s’han enfrontat amb èxit a les complexitats de tots dos costats de l’espill.

Les històries literàries ens semblen a vegades més vertaderes però només és perquè estan més ben ordenades. Les històries reals sovint no tenen sentit, estan plenes de contradiccions, apareixen aombrades pel temps i per la falta de proves. I no obstant això, són les que més ens fascinen. Els nostres convidats ens parlaran de la seua investigació en aquests casos sense ficció.

Hi ha històries que ens transporten a llocs on mai estarem, escenaris recòndits que, no obstant això, els hàbils teixidors d’històries ens fan semblar coneguts. I allí succeeixen històries extraordinàries. Potser desapareixem en aquests llocs, com els ocorre als personatges d’aquestes novel·les.

Hi ha històries que són més fosques que negres, perquè les coses que compten són coses que voldríem oblidar, però que necessiten veus que les donen a conéixer. Les autores representades en aquest acte (Álex Martín és l’editor de la recentment desapareguda Isabel Clara-Simó) han dedicat la seua carrera a alçar la veu entre altres que preferirien continuar ignorant les seues històries.

Les històries negres solem trobar-les en les ciutats, però també poden ocórrer en comarques amb una marcada identitat. El territori modela el caràcter dels personatges, que es converteixen en xicotets herois anònims.

Potser la dècada més terrible de la nostra història recent són els anys 40 del passat segle. Després de la Guerra Civil, un país en ruïnes va romandre en la foscor durant un temps… Els nostres convidats retraten en les seues novel·les una etapa tan difícil com desconeguda, des de les grans urbs i amb dos enfocaments molt diferents. Sens dubte una oportunitat de descobrir més sobre el nostre passat i sobre els qui som.

Quins són els límits entre la ficció i la realitat? Realment estem disposats a creuar-los o estem massa influenciats per la ficció televisiva? Com és la ment d’aquells que travessen aqueixa línia? Vicente Garrido, catedràtic de Criminologia de la UV i escriptor, ens proporcionarà les claus d’alguns crims reals que podrien ser crims de pel·lícula… i potser encara són a temps de ser-ho.

X
X