Archive

Valencia Negra /  (Page 11)
En tota bona ficció criminal, els sentiments més intensos es manifesten una vegada i una altra en les seues pàgines… i fins i tot es transmeten al lector. Potser hi ha sentiments més intensos que l’odi i el dolor? Les nostres convidades exploren estos tortuosos camins en les seues novel·les, i ens fan acompanyar-les quasi sense adonar-nos, fins que és massa tard… o no?

La recerca, ja siga policial, periodística o fins i tot humana, és un dels elements principals del gènere negre. No hi ha res tan esquiu com la cerca de la veritat. Els nostres convidats s’afanyen a través dels seus personatges, a trobar moments de certesa, però moltes vegades el que aflora a la superfície no és el que haguerem desitjat. Ens comptaran les seues perquisicions en una conversa que promet ser apassionant. De veritat.

Diuen que el gènere negre és una cosa molt xicoteta, que hi ha una fórmula que funciona i de la qual un no pot escapar-se. Els nostres autors són la prova palpable que això és completament fals. Amb les mans plenes de llibertat i literatura, creen en les seues novel·les passatges surrealistes, inquietants, esperpèntics o amb consciència ecològica… perquè no hi ha res més literari i bell que eixir-se per la tangent.

Diuen que el gènere negre és una cosa molt xicoteta, que hi ha una fórmula que funciona i de la qual un no pot escapar-se. Els nostres autors són la prova palpable que això és completament fals. Amb les mans plenes de llibertat i literatura, creen en les seues novel·les passatges surrealistes, inquietants, esperpèntics o amb consciència ecològica… perquè no hi ha res més literari i bell que eixir-se per la tangent.

És un tema recurrent de la ficció criminal: mirar al passat. Podem pensar en el que ens ha succeït amb nostàlgia, amb tristesa o fins i tot amb felicitat… però hi ha històries que demanen una altra cosa. Així, els personatges que creguin els nostres autors busquen ajustar comptes amb el passat, comprendre-ho, per descomptat, però sortir d’aquesta trobada amb la sensació que, ara sí, les peces encaixen.

L’anomenat true crime ha patit un espectacular increment de popularitat en tots els àmbits: televisió, no ficció documental, assaig, etc. Els nostres protagonistes són possiblement alguns dels majors experts en la matèria, des de diversos àmbits, i la conversa entre ells promet ser apassionant.

Hi ha escriptors que gaudeixen portant-nos a llocs on no hem estat, i convertint el que pot ser un entorn agradable en escenaris que ens oprimeixen cada vegada més a mesura que passen les pàgines. Els nostres autors són d’aquest tipus, i ens explicaran com aconsegueixen que les seues novel·les es convertisquen per a nosaltres… en paranys feliços.

Hi ha autors que miren a la realitat amb el ceny tort. No estan contents amb els carrers que trepitgen, encara que al mateix temps els fascinen les ciutats que habiten. No són complaents, esbossen un somriure amarg a vegades però, sobretot, omplen pàgines de novel·les que devorem amb passió. Els nostres convidats són, sens dubte, part d’esta estirp. I de fet, Lluis Llort s’ha portat enguany la primera edició del premi Paco Camarasa, que atorguen 9 festivals nacionals.

Un premi que reconeix tota una trajectòria contant històries, un reconeixement que abans han rebut Andreu Martín, Alicia Giménez Bartlett, Lorenzo Silva o Paco Camarasa. Enguany, ho rep Juan Madrid.

 

Com cada any, lliurem els premis a les nostres tres categories: MILLOR NOVEL·LA, MILLOR NOVEL.LA i BEST NOVEL, als llibres que així han sigut votats pels seguidors de València Negra.

X
X