Archive

Valencia Negra /  (Page 10)

Qui és Diego Martín? Ni tan sols ell ho sap. Un pare de família, un espòs, un respectable professor universitari. Un dels fills de la immigració de l’Espanya rural a l’Espanya industrial en els anys seixanta. Algú que s’ha fet a si mateix renunciant als seus orígens, a les seues arrels. I alhora algú incapaç d’alliberar-se d’aquest passat, de l’ombra del seu pare, de l’enfrontament ancestral entre la família Patriota i la seua. Un home que s’està convertint en allò que més odia.

El detonant és Martin Pearce, un seductor infermer que cuida de la seua germana Llíria, ingressada des de fa anys en un centre psiquiàtric. Martin, qui d’entrada sembla un jove sensible, refinat i captivat per la bellesa, amaga una altra cara que Diego descobrirà de la pitjor manera possible.

Què va ser el que va fer Martín Pearce per a deslligar a un Diego desconegut?

Per a què necessitem la veritat sobre nosaltres si podem amagar-nos en la mentida?

APUNTA’T Al CLUB ESCRIVINT A INFO@VALENCIANEGRA.COM

L’adolescència és el període en que ens trobem de nassos amb la realitat. En moltes ocasions, deixa marques profundes que ens acompanyen durant la resta dels nostres díes. Fer-nos majors significa començar a prendre perspectiva i és aleshores quan intentem interpretar les nostres arrels. Ens endinsarem en el territori de la nostàlgia i vorem com pot afrontar-la un escriptor.

Amb el que costa construir un bon personatge, hi-ha escriptors que decideixen fer el contrari: deconstruïr-los, i no de manera figurada, sino amb ganivet y ferramentes de fer autòpsies i coses pitjors. Buscarem les raons per les quals un autor es decideix a traure un objecte ben afilat per a tallar carn humana, viva o morta.

Ho deia el genial Jim Thompson: “En la ficció, les coses han de ser el que semblen”. I sobre això descansa part de la literatura dels nostres convidats. Hi ha personatges terribles, marcats pels nostres prejudicis i pel que coneixem com a “biaix de confirmació” que després, quan ho mirem al microscopi, poden arribar a sorprendre’ns, si arribem a veure les seues veritables causes. Potser la bogeria o la violència no són una xacra de la nostra societat a la qual donem l’esquena sense intentar entendre-la? S’aveïna una xarrada apassionant.

Hi ha personatges que naixen trencats, vençuts, a la mercè de la vida i de les seues arestes. Són com a puzles que han perdut algunes peces. I què fem quan això succeeix? Buscar el que falta, evidentment. Així que, ja siga a través del thriller psicològic o del policíac, els nostres autors busquen les peces perdudes dels seus personatges. Les trobaran? O, més ben dit, serà esta trobada el que esperaven?

 

És l’essència del Thriller, que ve del verb to thrill, estremir en anglès. Els nostres autors d’esta conversa saben molt d’això, de com sacsejar al lector a través del suspens, de l’acció, dels sentiments que desperten les situacions límit. Un sotrac gojós al qual acudim una vegada i una altra, perquè per a passar-ho mal llegint, tot val… o tal vegada no?

Hi ha autors que s’obstinen amb totes les seues forces que ens retorcem sobre el sofà mentre llegim; semblen tenir una idea perversa de com hem d’emprar el nostre temps lliure. I no obstant això llegim les seues novel·les gojosos, en una fogonada lectora fins a un final que ens deixa exhaustos. Els sona? Els nostres autors d’aquesta xarrada saben molt d’això.

Els herois de les novel·les solen sofrir durant les seues aventures i recerques, és una cosa que esperem i fins i tot desitgem. Però què passa quan això els succeeix a persones de veritat? El true crime explora estos crims reals, i en esta interessantíssima xarrada ens trobarem amb alguns investigadors que s’han enfrontat al mal en totes les seues facetes: han vist com uns altres es deixaven la pell, i a punt han estat de deixar-la-hi ells.

No totes les històries succeeixen dins les convencions. Hi ha propostes atrevides, arriscades, que ens arrosseguen a altres mons, menys allunyats dels nostres del que creem. Ja siga un assassí en sèrie en temps d’Instagram o una distopia que bufona amb la ciència-ficció, poden portar-nos a esgarrifossos escenaris on es trafica amb éssers humans. En aquest viatge perdrem la innocència, però també ens enfrontarem a algunes arestes que vos permetràn conèixer millor la condició humana.

Tots coneixem històries que s’inicien en desaparicions, però hi ha una cosa perversa en elles: ens furten la tranquil·litat de saber com estan els qui no veiem. Fins i tot no sabem si més no estan vius, i clar, davant estos misteris els personatges, i què dir els lectors, no poden quedar-se de braços plegats. Els nostres autors han explorat esta mena d’històries i creiem que han après molt en este camí. Ens ho explicaran.

X
X