Un home de mitjana edat apareix nu i brutalment assassinat en una solitària platja de Formentera. Segons diversos testimoniatges arreplegats per la Guàrdia Civil de les illes, en els dies previs li ho havia vist en companyia de diferents joves en locals d'ambient gai d'Eivissa. Quan els seus caps criden a Bevilacqua perquè s'ocupe de la investigació i ho informen de la peculiaritat del mort, un ciutadà basc condemnat en el seu moment per col·laboració amb ETA, el sotstinent comprendrà que no és un cas més. Per a tractar d'esclarir el crim, i després d'indagar sobre el terreny, Bevilacqua haurà de traslladar-se amb el seu equip a Guipúscoa, el lloc de residència del difunt, a una zona que coneix bé per la seua implicació quasi trenta anys arrere en la lluita antiterrorista. Allí haurà de vèncer la desconfiança de l'entorn de la víctima i, sobretot, bregar amb els seus propis fantasmes del passat, amb el que va fer i el que va deixar de fer en una «guerra» entre conciutadans, com la que vint-i-cinc segles arrere va haver-hi en **Corcira  —avui Corfú— i que Tucídides va descriure en tota la seua cruesa. Aqueixos fantasmes ho conduiran a una incòmoda pregunta que com a ésser humà i com a investigador criminal el concerneix inexcusablement: en quina mesura ens conforma allò contra el que lluitem?