«La tribu literaria s’ha aburguesat i el seu nivell és baixísim»

Salvador Company Gimeno va nàixer el 1970 a València. És llicenciat i doctor en Filologia Hispànica.

S’inicia amb el recull de contes El cel a trossos (2001). La novel·la Voleriana, publicada al 2002, va rebre el premi Documenta 2001. El seu llibre de reltas Lawn tennis, engloba quatre històries tragicocòmiques ambientades en la postguerra. Amb Silenci de plom (2008) reprèn els ambients i els temes de les obres anteriors. Salvador Company mostra un especial interès a reflectir temes polítics, culturals, religiosos i socials típicament valencians. Totes les seves històries s’emmarquen a la localitat fictícia de Benborser, una espècie de ressò del País Valencià. La seua darrera novel.la, Sense fi (2015) va estar nominada al premi Millor Novel.la VLC NEGRA 2016.

Col·laborador habitual de l’Espill i Literatures, els seus articles sobre autors com Mario Vargas Llosa, Walter Benjamin, Italo Calvino o J.M. Coetzee també han aparegut en d’altres revistes especialitzades, com per exemple TropelíasRevista de Poética Medieval o Caràcters, o en actes de congressos. També ha treballat com a professor universitari.
Salvador Company és igualment un traductor versàtil. Ha traduït autors com Oliver Sacks, Pierre Vidal-Naquet, Stefano Benni o  Xavier de Maistre.

-Complete la frase: «Els festivals de novel·la negra…»
Si no existiren caldria inventar-los.

-Quin llibre impregnaria amb gasolina perquè cremara bé?
Cap. Sempre es poden trinxar per a fer-ne un altre.

-Què li produeix vergonya aliena?
La Comissió Europea i les fronteres nacionals.

-Què és per a vostè una musa?
Cosa de poetes.

-Quantes novel·les acabades o inacabades té en el calaix?
Uff! Moltes més que no es publicaran mai.

Com va ser el moment en què va decidir ser escriptor?
Sentint els meus iaios explicar les seues vides les nits d’estiu a la fresca.

-Com valora el creixent paper de les xarxes socials a l’hora de donar a conèixer una novel·la?
Gairebé imprescindible. Tot i que visc en el gairebé…

-Creu que la tribu literària s’ha aburgesat i viu menys polèmiques que fa unes dècades?
 Absolutament sí. I el nivell és baixíssim.

El que més m’interessa és barrejar les gèneres com més millor

-Com definiria l’estat del mercat literari actual?
Deplorable. I en la nostra llengua, pitjor encara.

-Quin gènere o gèneres no es creu capaç d’abordar en una novel·la?
El Planetari… A banda d’això, cap de pur; el que més m’interessa és barrejar-ne com més millor.

-Ha tingut sexe alguna vegada gràcies a les seues novel·les?
No que jo sàpia, però no en perc l’esperança, amigues lectores!

-Prefereix vendre cent mil exemplars d’una novel·la mediocre o mil d’una gran obra lloada per la crítica?
Mil ja seria l’hòstia! I les lloes de la crítica, ai las!.

-Què és el més estrany que ha fet per a documentar o preparar una novel·la?
Anava a dir que mirar porno, però  no cola. Intentar esbrinar si a Anglaterra hi ha porcs jabalins. Ah, i entrar en la morgue d’un hospital on, literalment, no hi havia ni una ànima. Encara recorde aquell passadís en penombra…

-Considera necessari despullar-se per a poder oferir al públic una bona novel·la?
Mai aparec de cos sencer en les fotografies de solapa, i és una llàstima, ara que ho pense…

-Creu legítim estimular-se amb alcohol o drogues per a escriure?
Mentre no hi haja control anti-dòping! I si no, com deia aquell: atordir-se en la literatura com en una orgia perpètua.

No Comments

Post a Comment

X
X