Xavier Aliaga VLC NEGRA

«Fer conscientment una novel•la mediocre per arribar a molta gent és una opció molt trista»

Xavier Aliaga (Madrid, 1970), és filóleg i exerceix com a periodista. També ha treballat com a guionista de televisió. En l’actualitat és responsable de cultura del setmanari El Temps i col.laborador d’altres mitjansLa trajectòria com a novel·lista de Xavier Aliaga comença l’any 2005 amb Si no ho dic, rebente (Editorial Moll).  Al 2009 publicà Els neons de Sodoma (Tres i quatre) i al 2011 Vides desafinades (Edicions 62). És autor de la novel·la juvenil El meu nom no és Irina, publicada l’any 2013, i de la novel·la negra Dos metres quadrats de sang jove, apareguda l’any 2014. Ha guanyat diversos premis literaris.

-Complete la frase: «Els festivals de novel·la negra…»
Són una font de satisfaccions personals per a mi.

-Quin llibre impregnaria amb gasolina perquè cremara bé?
No m’agrada cremar llibres, ni tan sols els més terribles. Preferisc el reciclatge. I pensar que de la cel·lulosa d’un mal llibre es va fer un de bo.

-Què li produeix vergonya aliena?
La niciesa, la ignorància orgullosa de ser-ho.

-Què és per a vostè una musa?
Els personatges de les meues novel·les quan em visiten les nits d’insomni. O en la cua del súper.

-Quantes novel·les acabades o inacabades té en el calaix?
Una, de moment. Però si tenim sort, la traurem l’any vinent.

Com va ser el moment en què va decidir ser escriptor?
Segurament quan vaig acabar “La ciudad y los perros” de Vargas Llosa. Sent molt jovenet. O potser abans.

-Com valora el creixent paper de les xarxes socials a l’hora de donar a conèixer una novel·la?
En un país amb pocs espais de cultura i sense televisió pròpia, ho són tot. Són vitals. Que ens agrade o no són figues d’un altre paner.

-Creu que la tribu literària s’ha aburgesat i viu menys polèmiques que fa unes dècades?
 Hi ha capelletes, però més civilitzades. Això i una ignorància bastant gran pel que es fa. Cadascú fa la seua, pocs autors s’informen del que s’està fent. I així és difícil entrar en polèmiques.

Sempre tindré la sensació que les millors novel•les que he fet eren les que més tenien a veure amb mi.

-Com definiria l’estat del mercat literari actual?
Fa un parell d’anys haguera dit que vivim un moment de transició, pel tema e-book, però trobe que la cosa s’ha estabilitzat. El que hi ha ara, pocs lectors, molta edició, problemes de professionalització o d’ingressos decents per als lletraferits, més encara en la nostra llengua, serà un escenari que es perllongarà en el temps.

-Quin gènere o gèneres no es creu capaç d’abordar en una novel·la?
Doncs mira: abans d’El meu nom no és Irina pensava que mai no faria una novel·la juvenil, que no seria capaç. Tampoc no pensava fer novel·la històrica o ambientada en el passat, però ara he acabat una que transcorre en part en els anys 40-50. Fa poc, a més, vaig fer un relat sobre realitat científica, a petició de la revista Mètode. I encara espere el dia que tinga una bona idea per a una novel·la de ciència-ficció. En resum, mai no es pot dir que no passaràs per un gènere concret.

-Ha tingut sexe alguna vegada gràcies a les seues novel·les?
Ah, però eixes coses passen?

-Prefereix vendre cent mil exemplars d’una novel·la mediocre o mil d’una gran obra lloada per la crítica?
Fer conscientment una novel·la mediocre (o assequible, o ximple) per arribar a molta gent és una opció legítima però molt trista. Preferiria la segona opció. Ara, si una de les meues novel·les més fluixes ven el suficient per poder fer tranquil·lament  un gran projecte, no vaig a posar-me diví.

-Què és el més estrany que ha fet per a documentar o preparar una novel·la?
Sóc molt convencional en el tema de la documentació: arxius, premsa, testimonis, viatges. Mai no he fet res fóra del mapa.

-Considera necessari despullar-se per a poder oferir al públic una bona novel·la?
Despullar-se és molt bona cosa. De vegades és imprescindible, sobretot en els projectes més personals. Sempre tindré la sensació que les millors novel·les que he fet, una d’elles encara pendent de publicació, eren les que més tenien a veure amb mi.

-Creu legítim estimular-se amb alcohol o drogues per a escriure?
Totalment. Si no hi ha talent, idees, ofici, estil i tota la resta, no hi ha estimulant que ho arregle.

No Comments

Post a Comment

X